Algú recordarà les protestes contra el famós Pla de Bolonya de fa més o menys un any o potser més. Els estudiants, i alguns van aconseguir tenir una bona batalleta per explicar als seus fills i néts en ser detinguts, van sortir als carrers de la capital del país per fer sentir la seva veu contra aquesta mesura adoptada pel Departament d'Universitats de la Gene de Cat i el Govern de la Grande y Libre, amb l'objectiu de posar els nostres llindars d'excel.lència educativa i laboral al nivell d'Europa (no pas de d'aquella Europa del Sud que està gairebé subdesarrollada, com ara Tunísia o Grècia, sinó de l'Europa de les corones daneses i les lliures esterlines).
En aquella ocasió els estudiants de les facultats de tot el país es van concentrar, com deia abans a Barcelona, capital del "Principat", única ciutat existent amb prou entitat com per ser tinguda en compte en els mitjans d'arreu com a ciutat catalana per excel·lència (la resta no compten, no existeixen...). Tot i així, és veritat que també hi va haver quatre arreplegats que van manifestar-se a Tarragona, Lleida, Girona, Reus, Tortosa i, potser algun lloc més del que m'oblido perquè el sento anomenar molt de tant en tant i, la veritat, no val la pena retenir-ne el nom.
Ahir, dia de la mega vaga dels treballadors de la funció pública, alguns nanos de facu o d'uni potser ociosos o potser antisitema i que han d'estudiar amb beques aprofitant el temps i els recursos que els ofereix el mateix sistema (altres no, siguem justos, n'hi ha que treballen tota la setmana perquè no tenen més collons, n'hi ha que ho fan els caps de setmana perquè tenen algun colló més i, també n'hi ha que viuen mantinguts tot l'any el que és de puta mare i envejable a sac), van sortir al carrer a tallar la Diagonal, a cremar pneumàtics en senyal de protesta i a demanar l'ansiada vaga general.
El Pla de Bolonya segueix endavant i, els nens de facu i d'uni, ja fets a la nova situació d'estudiants bolonyesos, ara han trobat que és just i necessari protestar contra la situació econòmica general. Veuen adequat demanar una vaga general i carregar contra especuladors i sàtrapes que s'han fet d'or amb els vint anys de bonança que hem viscut en aquets vint anys passats, ben fet! Són gent amb ideals, amb objectius concrets i amb ganes d'expressar-los.
Tinc la completa seguretat que entre aquests milers, segons els organitzadors per part dels sindicats d'estudiants, o entre aquestes desenes, segons la Delegació del Govern a Cataluna, el propi Govern de Catalunya i la Guàrdia Urbana de Barcelona, hi ha ex manifestants anti pla de Bolonya, especialment els que quan van manifestar-se per primer cop fa un any o més estaven en primer o segon de carrera. També tinc la plena seguretat que entre els milers o desenes no n'hi havia cap dels que quan van manifestar-se fa un any i escaig dels que estaven a cinquè...
Com deia una persona de la meva família fa un parell o tres d'anys, això és el que toca als joves universitaris, manifestar-se i no reprimir els instints de voluntat de canvi, protestar i tenir ideals elevats, és a dir i en paraules reals; viure una bona borratxera de superego que dura el que dura la pasta que es té a la butxaca i que et passa quan la realitat et diu que o t'abaixes els pantalons fins a l'alçada dels turmells o bé regires les butxaques i en treus els filets de la roba mal cosida perquè el que és diner, diner..i, en aquesta tessitura, solen acabar-se ràpidament els ideals.
Com a exemple diré que al meu primer curs de carrera la majoria de personal eren fills de gent acomodada que tenien prou barra com per no aprofitar la seva sort, que anaven d'antisistema i que tiraven al vàter l'oportunitat de no haver-se de preocupar de què menjarien l'endemà, que es passaven les classes pel forro dels pebrots i que amb aquestes actituds informaven de la seva manca d'interès i de mala feina dels seus pares (hom pot ser perfectament mecànic o perruquer o peixeter i esdevenir perfectament feliç i alhora útil a la societat). Una bona part d'aquests privilegiats mai van tenir consciència que al seu curs anava una noia amb una capacitat de treball brutal, una mica massa introvertida suposo que pel patiment viscut al curt de la seva vida i també un pèl esquerpa, desconfiada però amable i correcta, provinent d'una família desestructurada, que havia de fer autèntiques virgueríes per poder anar regularment a l'Autònoma, que a més, havia de fer les hores que podia en un restaurant fast food per poder costejar-se la broma i que, la tia, encara tenia els collons d'aprovar amb prou marge com per poder optar a beques.
Amb el temps he sabut que la majoria d'aquells fills de papà que van començar amb mi la carrera estan ben col·locats i alguns d'ells en llocs prestigiosos, de la qual cosa me n'alegro sincerament perquè una gran majoria eren, i suposo que encara són, bona gent, tot i que potser una mica amargats per haver de seguir les expectatives d'altres però bona gent. No sé què se n'ha fet de la noia que s'havia de deixar el que no tenia per estudiar, però estic gairebé segura que, en proporció, la seva sort deu haver estat una mica més irregular.
Això si, agraeixo als universitaris el gest altruïsta d'ahir. Van donar suport a la vaga del sector públic i van demanar la general, com si tinguéssin ni puta idea de què feien...Són estudiants universitaris, però, amb tot el dret de protestar pel que sigui, això no té importància, que estan en l'edat...
