Els funcionaris, és a dir, els treballadors públics, estan "convidats" a la vaga i a les manis de dimarts dia 8. Fins aquí tot normal ja que el dret de vaga és un dret que va ser durament aconseguit en èpoques menys informades.
La pega seria la següent: el convit l'hauran de pagar ells, és a dir, si un funcionari guanya una mesada de nou-cents o mil euros i li'n foten la part proporcional del que representa un dia de vaga, podem estar parlant de gairebé cent euros (que seran més o menys depenent dels casos, en tot cas se li pot preguntar a una eminència de la ciència econòmica com el Conseller Castells, per exemple), a més del dia de baixa a la seguretat social. Als representants dels representants dels treballadors aquesta esquilada no els suposa res perquè se'ls paga. És a dir, els Srs. que remenen les cireres sindicals (també anomenades sindicocireres) no tenen absolutament cap pèrdua.
Hom pot adduir que això és un mal menor però que una vaga s'ha de fer. D'acord, fins aquí d'acord, però una vaga s'hauria de poder fer en igualtat de condicions per a tots els treballadors, siguin del pelatge que siguin i, a més, garantir una plena repercussió social. Perquè no es fa una vaga general? Aquesta és, en realitat, la pregunta.
Si analitzem mínimament la situació veurem que, per tal d'apagar el foc que han provocat tots aquells que en el seu dia van alimentar la bombolla immobiliària, la bombolla consumista i totes les bombolles que s'han escolat per les escletxes de la, sempre fràgil, caixa de Pandora d'aquesta societat globalitzada, evidentment, han de pagar aquells qui menys recursos tenen perquè són els que més en són. Algú que cobra una pensió de quatre-cents trenta-cinc euros pringarà; aquell que guanya entre vuit-cents i mil euros al mes, pringarà. Es liberalitzarà del tot el mercat de treball, l'IVA s'apujarà el mes vinent i s'apujarà per a tothom, ja que serà ben igual que algú tingui ingressos per sobre dels quatre, cinc, sis o set mil euros al mes o menys de cinc-cents o mil, això serà ben igual. Els bancs seguiran tenint superàvits i els treballadors que fan o han fet la feina al llarg de la seva vida seguiran tenint infrahàbits.
A més, algú sabria concretar en què beneficia els treballadors de la funció pública secundar una vaga sectorial de forma massiva? Jo dic que en no res per una raó obvia; els conciutadans dels funcionaris, ciutadans que en molts casos també estan en situació de puteig, estan prou desinformats com per pensar que un servidor públic és un serf públic, que viu del que les administracions furten a la resta del personal i que, en general, és un privilegiat que no es mereix el que guanya. Per suposat tot això s'argumenta de forma matussera, fent gala de la desinformació a la que feia esment dues línies més amunt, fomentada en gran mesura perquè d'una banda la gent no vol informació veraç, la gent vol grans hermanos i mandangues per l'estil i, per altra banda perquè aquelles ments preclares i superintel.lectuals que es dediquen a formar opinió en tertúlies i en mitjans públics o en mitjans privats solen tenir cura de no pertorbar l'harmonia de l'amo no fos cas...
Així doncs, humilment crec que la resposta a la pregunta sobre la vaga general podria ser que potser seria bo que tots plegats fóssim camioners ja que no tots podem ser banquers.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada