Clar que si, osti! Què s’han cregut aquesta gentussa? Potser s’han pensat que poden viure dels diners de tots els treballadors i treballadores que es lleven cada sant dia del món, van a la feina i paguen hipoteques, lloguers, préstecs personals i altres despeses inevitables com ara llum, aigua, gas i menjar? Va home! Se’n haurien de donar vergonya, per favor.
Aquests paràsits no s’adonen de com arriba a ser d’inconscient la seva conducta. Probablement, i penso que no exagero, tots ells són uns sociòpates que no senten respecte pels seus congèneres. Òbviament, ha de ser això, sinó no s’explica aquesta falta d’empatia social.
Haurien de prendre exemple dels nostres polítics.
Treballar quatre anys, vuit, dotze, setze, i així sumant-hi quatre tant com es vulgui. Deixar el càrrec per la raó que sigui que es deixi i seguir cobrant el sou al llarg d’una temporadeta, uns quatre anys més, crec, que no ho sé, per tant, vull que quedi perfectament clar que de ben segur m’ho estic inventant, probablement estic tergiversant, com aquelles persones simples, el que sento a la ràdio, el que llegeixo, el que em diuen...
És normal que el President, quan deixi de ser-ho, conservi algunes prebendes del seu càrrec com ara això que he dit, el sou. Ah! El sou i una pensioneta vitalícia de no res.
No vull pas dir que no ho mereixin, no voldria pas caure en aquest tòpic, no.
El que potser vull dir, és que no sé si és una mica indigne socialment i políticament que algú no pugui pagar el rebut del llum de casa seva, o bé que algú hagi d’anar a petar a cals parents o a cals amics a demanar ajut perquè no pot ni pagar, ni menjar, ni viure decentment. Hom pot adduir que per aquests casos concrets hi ha ajuts. Tinc la seguretat que és absolutament veritat però, fins a quin punt és decent que una persona hagi de perdre el seu orgull quan n'hi ha que no en tenen?
El que potser vull dir, és que no sé si és una mica indigne socialment i políticament que algú no pugui pagar el rebut del llum de casa seva, o bé que algú hagi d’anar a petar a cals parents o a cals amics a demanar ajut perquè no pot ni pagar, ni menjar, ni viure decentment. Hom pot adduir que per aquests casos concrets hi ha ajuts. Tinc la seguretat que és absolutament veritat però, fins a quin punt és decent que una persona hagi de perdre el seu orgull quan n'hi ha que no en tenen?
Potser hauria de citar el cas de l’home que es va penjar, fa un parell de setmanes o tres - no ho recordo ben bé perquè per evitar aquesta mena de records serveix la memòria selectiva - a l’Hospitalet del Llobregat perquè el desnonaven a ell, a la seva dona i a la seva filla, d’un pis que havien ocupat (vés a saber en quines condicions) després de ser fotuts fora del pis en el què vivien per no poder pagar el lloguer. No puc ni vull imaginar què li devia passar pel cap, ara bé, estic ben segura que, hores d'ara, ni la seva vídua ni la seva filla pensen que està molt bé que mentre suprimeixen els ajuts a les persones que més els han de menester i, per cert, justificar fins a l'absurditat, els nostres polítics visquin retirades milionàries cortesia de la resta de ciutadans que, potser, se sentirien molt més bé si una bona part dels seus diners en impostos es dediquessin a fer menys penosa la vida d’algunes persones que, realment, les passen molt magres.
Quan dic bona part "dels seus diners" m’estic referint a un 40 o a un 60 per cent dels calers que els nostres polítics "ens cobren" per fer feines a les quals, en principi, es presenten de forma voluntària i per les quals fins i tot, es barallen entre ells perdent tota compostura i equilibri, molt més quan aquests sous i pensions vitalícies, no els paguem amb cap criteri de proporcionalitat. Aneu, aneu a tramitar l'atur, ja veureu quan us queda d'un sou "normal"..., sempre que hagueu acomplert uns mínims per poder tramitar-lo, es clar, que això no és pas can Pixa.
Tota aquesta xerrameca pot semblar enveja, si, en sóc conscient. Qui sap si jo renunciaria al meu "souet" o a la meva "pensioneta vitalícia" si em trobés en aquestes circumstàncies. No ho sé jo ni, honestament, no crec que ho sàpiga ningú que sigui realment honrat amb el que sap i no sap al voltant de les coses que desconeix i, tampoc no crec que tots els polítics siguin deshonestos, en absolut i ho dic de tot cor. Així doncs, aquesta circumstància deu respondre a altres raons, en tinc la més completa seguretat.
Quan dic bona part "dels seus diners" m’estic referint a un 40 o a un 60 per cent dels calers que els nostres polítics "ens cobren" per fer feines a les quals, en principi, es presenten de forma voluntària i per les quals fins i tot, es barallen entre ells perdent tota compostura i equilibri, molt més quan aquests sous i pensions vitalícies, no els paguem amb cap criteri de proporcionalitat. Aneu, aneu a tramitar l'atur, ja veureu quan us queda d'un sou "normal"..., sempre que hagueu acomplert uns mínims per poder tramitar-lo, es clar, que això no és pas can Pixa.
Tota aquesta xerrameca pot semblar enveja, si, en sóc conscient. Qui sap si jo renunciaria al meu "souet" o a la meva "pensioneta vitalícia" si em trobés en aquestes circumstàncies. No ho sé jo ni, honestament, no crec que ho sàpiga ningú que sigui realment honrat amb el que sap i no sap al voltant de les coses que desconeix i, tampoc no crec que tots els polítics siguin deshonestos, en absolut i ho dic de tot cor. Així doncs, aquesta circumstància deu respondre a altres raons, en tinc la més completa seguretat.
Per altra banda, després de pensar-ho conscientment i tranquil.lament (tinguem clar que no tots els pensaments immediats són prou meditats) diria que no tinc res contra els ex parlamentaris, ni contra els ex presidents, ni contra els ex res, ara bé, tampoc no tinc res contra la gent que no pot escalfar-se perquè no pot pagar la factura del gas o del llum. Així que posats a escollir m’agradaria que tothom tingués accés a tot el que pot tenir-se per viure amb comoditat però i, per damunt de tot, amb dignitat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada