Per un món ordenat!

Suposo que ser gitano deu ser, en bona part, com ser homosexual o bé com ser albí a la Kenya profunda. Realment però, només ho suposo perquè no sóc ni keniata albina ni gitana. Si, a més, al fet de ser gitano li afegim el factor de l'emigració, que ni és nou ni ha estat mai un fet que hagi agradat especialment a les persones que l'han hagut de fer servir, tenim un còctel que, per ell mateix, ja suposa una barreja explosiva.

L'ésser humà és una criatura meravellosa, ho és i ho dic ben de debó. La majoria de les característiques que ens fan especials són mínimament mutables al contrari de les que ens fan cabrons de mena que, segons crec, són força inimmutables. Ho puntualitzo perquè, tot i que sembla obvi, cal que les situacions ens cauteritzin la pròpia pell per tal que tota aquesta empatia que proclamem deixi de ser-ho (per cert, empatia és un mot molt modern, positiu i chachi que tothom vol que s'assimili amb ell/ella mateix/mateixa (parèntesi dins del parèntesi per dir que això de la correcció de gènere és un rollet de les mateixes característiques que la paraula explicada. Ara tanco els dos parèntesi, que no sé si és gaire acadèmic, tot i que intueixo que no, però que faig així perquè em don la gana)) per passar a ser una veritat que ens colpeix de forma naturalitzada.

Quan les economies han d'expulsar els superàvits, els emigrants són benvinguts; se'ls té en compte, es fan polítiques d'integració i del que calgui que bé s'ho val el diner, blanc o negre, que aporten a les societats d'acollida. Gairebé tothom és benvingut i es practica una eficient pràxi de màniga ampla, tot hi cap. No hi fa res que els gitanos captin, total també putinegen amb ferralla, veremen, treballen a la fruita i fan mercats ambulants, gasten diners en menjars i benzines, compren robes, joies, afavoreixen la circulació de diners..., en fi, que no cal fer escarafalls perquè tothom sap que són transeünts de mena i no solen ser violents. Per tant, tant hi fa si tenen papers o no perquè no se'ls vigila de prop.

Altra cosa és quan van mal dades. Tota la feina d'integració que s'ha fet a Europa al llarg dels anys del totxo ara, desprén un regust de bilis. Després de gairebé vint anys de bonança resulta que les dones que així ho volen per les raons que sigui que ho volen, no poden dur niqab ni burka pel carrer ni als llocs públics; també resulta que s'han de respectar els aforaments dels locals destinats a mesquites i, també resulta que els gitanos romanesos i búlgars molesten a França perquè no tenen papers.

Tot i així, i torno a la meravella de l'ésser humà, la UE va reaccionar fa un parell de dies (després de més de dues setmanes de polèmica) i, la comissària de Justícia, Viviane Reding, va fer una comparació, sembla ser que desafortunada per les reaccions posteriors, amb l'època nazi. Pobra senyora, dic jo. Pobra Viviane (suposo que em permetria la llibertat d'adreçar-m'hi de tu), a la qui segurament van dir:

- Viviane, hem d'estudiar aquesta situació perquè no podem posar-nos de cul amb França que en Sarkozy té una llet...

I la Viviane va callar fins que li van dir:

- Viviane, ara! A la jugular! Què s'ha pensat aquest president? Es pensa que pot fer el xulo i passar pel damunt de les instàncies europees que són, clarament, la virtut i la transparència? I ara! Això no podem tolerar-ho!

I la Viviane va sortir al seu faristol i, amb indignació, va carregar contra el president de la République.

Ara, la Viviane, deu tenir els dies comptats com a comissària de Justícia. Molt probablement ja li estan buscant un càrrec còmode a Luxemburg (que en paraules del president francès, també podria acollir els gitanos que ell expulsa).

En fi, és la naturalesa humana. Si et necessito ----------- i si ja no em cals ------------.