Twitter

El títol d'aquest post és genèric, el teclat del meu portàtil molt petit...No té res a veure, el que passa és que en la primera línia he hagut de corregir tres o quatre cops i m'ha cansat; dues línies d'experiència tàctil i solucionat. Ho havia de dir i ja està.

Des del dia de la vaga, vull dir de la "VAGA"que vaig entrar a twitter per tal de seguir els posts que s'anaven succeint per explicar què passava arreu (aquí hauria de fer un incís, que faig). 

Normalment tinc sentiments i opinions clares en referència als mitjans de comunicació. Dic normalment perquè el passat dimecres 29, dia de la vaga general, aquesta claredat es va enfosquir considerablement. 

Els treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals van fer vaga i es van decretar serveis mínims. Fins aquí tot normal i coherent. Ara bé, tot i que el canal 3/24 que, com és sabut, repeteix els seus mantres d'informació amb una periodicitat psicòtica, també pertany a la "Corpo", vaig trobar un pèl excessiu que es deixés a mans de cadenes privades el relat dels fets (excloent-hi els mínims, com he dit) d'un dia que, per definició, és un xic particular.

Personalment, no tinc ni idea de com poden estar de putejats els treballadors dels mitjans de comunicació públics, de debò, no la tinc i tenen tot el meu respecte i solidaritat, però flipo amb l'empresa (pública, no sé si ho havia dit ja). Ara bé, si la vaga era de 24 a 24, perquè es va retransmetre el futbol al voltant de les vuit o nou del vespre i als tres canals; tv3, 33 i 3/24?

Resposta. 

Pública si, però mercenària també. Vés a saber la calerada que hauria perdut la Gene si haguessin fet un altre concert, com a mig matí...

La solució va ser Twitter, per alguns una obsessió i per mi, aquell dia, una bona font d'informació. Informació al minut (tot i que podria dir-se que al segon) facilitada per usuaris de la vida en general que va mantenir-me a mi i, a molts d'altres, informada del que anava passant amb el coi de la vaga.

El 29 vaig saber, gràcies a l'Ignasi (no pas el de la Riera, sinó en Genís), què és un hashtag, i em vaig adonar que el món segueix sent col.laboratiu, principalment col.laboratiu. 

Per més "persones amb les que s'ha de tenir certa precaució" (eufemisme de fills de puta) que un pugui trobar-se al llarg i ample de la seva vida, sense el nostre instint primigeni de col.laboració espontània moltes de les coses bones que han anat succeint al llarg de la nostra història i que succeeixen encara avui, no serien possibles.

Twitter, aquell dia, va ser un bon exemple d'això mateix.

Després, per pura curiositat, he anant mirant llistes (al mateix Twitter) de gent afegida a seguiments de causes molt variades i m'he adonat que segueix sent vàlid allò de que la millor persona que un coneix és un mateix. Ho dic per les autodescripcions o "perfils" i, realment, penso que hom es ven pensant sincerament que allò que diu sobre si mateix ho considera veritat; sempre hi ha el capullo/a que destil.la egolatria, però, en general, la gent sembla sincerament ella. Altra cosa deu ser la coneixença en directe, ja que el cara a cara sol treure tota la merda que un duu dins, però trobo que no està malament que les persones aportin tot allò que creguin que tenen de bo, si més no, en un mitjà quasi anònim i extensiu com Internet i totes les seves aplicacions derivades.

Facebook no m'agrada de la mateixa manera. No sé ben bé perquè. Potser un dia ho esbrino o potser no. Qui sap...