I ara, la perla del dia!

Segons el diari El País (un diari no susceptible de ser catalogat com a partidista en cap sentit), un estudi de la Universitat de Viena tira per terra l'anomenat "efecte Mozart".

Com és sabut, l’efecte Mozart consisteix en l’aplicació de la tècnica següent:

Quan la dona està embarassada comença a escoltar música clàssica, preferentment amb poques estridències o violències (les Walkiries de Wagner no serien la millor opcio) de tal manera que estableix una rutina que no es trenca amb el naixement del nadó, sinó que té continuïtat fins que aquest té, aproximadament tres o quatre anys. Aquesta tècnica es va iniciar amb la Sonata per a dos pianos en re major, K448 de Mozart.

Les incògnites se succeixen...

Per Déu, què faran els nobles i els modernillos des d'avui? Com encarrilaran les vides dels seus successors?

Avui és un d'aquells dies negres pel que fa a l'educació dels infants! Ara que ja ens havíem mentalitzat que als nadons se'ls havia d'estimular des d'abans de néixer i tot!

Si jo fos Mr. Fisher Price ara mateix tindria un cap com un timbal.

Personalment, em trobo sumament contrariada...

D'acord amb aquest estudi, sembla que queda clar, doncs, que si la mare vol posar al nadó, quan el té a la panxa i fins als tres anys, heavy metal no serà més burro o més llest que si escolta la Sonata per a dos pianos en re major, K448, del nostre apreciadíssim i mai prou tingut en compte Wolfgang.

Ara caldrà saber si després de l'onada de nens i nenes que han estat taladrats amb música clàssica tota la seva infantesa, ens arribarà un altre estudi que ens digui que quan aquests nens assoleixen l'edat de quaranta anys estan, fins i tot, més grillats que els que han sentit allò que han volgut i quan han volgut.

Sóc una intolerant! però és que parteixo de la idea, simple i bàsica, per altra banda com jo mateixa, que hom ha de fer allò que li ve de gust, molt més quan és nadó i infant.

Qui sap quantes habilitats ens fan perdre més que no pas ens desperten? Entre els masclismes (clar que ara procuren fer-se les coses aplicant mètodes d'igualtat que, en general, estan molt bé: pilota pel nen, pilota per la nena; DS pel nen, DS per la nena; samarreta del Barça pel nen, samarreta del Barça i de la Hello Kitty per la nena...Pel nen no?), les inèrcies, la nul•la capacitat de decisió que tenen els infants en general en part per la seva naturalesa irresponsable i, en bona part perquè se’ls castra per la seva seguretat, i tot un seguit de coses que fan espantar, no acabo d'entendre si és que als nens volem educar-los per donar-los un futur millor o si és que els eduquem en funció de les nostres apreciacions i necessitats.

Ja tindran temps per amargar-se si cal, per a ser uns fills de puta o ser bellíssimes persones, per ajudar als altres, per ser genis, per ser feliços i per viure la vida com puguin.

Això si, per estudis que no quedi! Per favor...

Què hi deu haver un psicòleg per cada deu persones en el món occidental? Potser no pas tants...

Tendeixo a l'exageració perquè tinc gens andalusos i a la garreperia perquè tinc gens catalans; això no venia a res, bé si, al tema de la paritat, jajaja.

De tota manera, jo sóc una profana total en aquest tema, però em don la gana d'opinar com a ex-nena i perquè és gratis (que m'agrada molt més que la forma correcta_passa-la! "de franc").