Quin dia de dispersió!

Vaja dia de dispersió he tingut avui.

Després de cinc dies de no veure als companys m’ho he passat bé amb ells. Per sort, tenir-los fa venir ganes de tornar-hi l’endemà.

Pel que fa a la tarda, ufff... Vaja tarda asquerosa; mal de cap, ensopiment i una feina que haig d’entregar que no tinc nassos d’enllestir. És un treball sobre Foucault, filòsof que m’agrada i sobre Deleuce sobre qui, la veritat, no tenia la més remota idea que existís. Bé, per això estudio, per saber allò que no sé, sinó quina gràcia tindria?

I tot i que m’encanta la filosofia arrossego uns dies estúpids en els que no puc, no sé què em passa però em veig incapaç. Com que m’havia compromès amb el profe a entregar el treball avui, m’hi poso i m’hi torno a posar. Començo a llegir els apunts i, de sobte em recordo que tinc l’ordinador de taula funcionant només amb Windows. HAIG D’INSTAL·LAR UN UBUNTU!!! Deixo el treball i m’hi aboco com si, espontàniament, s’hagués produït una fuita d’aigua de vint centímetres de diàmetre al mig del menjador. Em veig a mi mateixa entregada a la tasca amb una dedicació i abnegació meravelloses.

La instal·lació de l’Ubuntu no rutlla bé. Sembla ser que no detecta bé la configuració de la pantalla o la gràfica, no ho sé. De tota manera, molt millor, així puc mirar de solucionar-ho i si no puc, també molt millor, així puc dedicar l’espai del meu cervell que pot estar mínimament concentrat a cavil·lar i a decidir què pot estar passant. Després hauré d’actualitzar perquè li he posat un disc amb una versió de fa un any...Ja, ja sé que actualitza ell tot sol però bé hauré d’estar al tanto, no fos cas que fallés alguna cosa...

Doncs no, ni era la configuració de la pantalla ni la detecció de la gràfica, era que tenia les opcions de les virgueries activades per defecte. Que es moguin les finestres amb un tremolor mola però en un Pentium III fora com el numeret dels pans i els peixos. Quina decepció. Massa senzill. Estan perfeccionant tant l'Ubuntu que ja no costa gens d’instal·lar.

Les hores i les hores que m’hauré passat intentant configurar, fins i tot el ratolí (exagero però era una mica així).

Recordo que un cop no sé ben bé què vaig enredar que vaig haver de recórrer a uns ubuntaires experts, en Papa Pep i en Carles Oriol; vaig passar gairebé dues setmanes sense ordinador i vaig acabar una mica frenètica, la veritat. Quan el van posar a funcionar de nou, sembla ser que m’havia carregat alguna configuració de la gràfica, però com que els genis van tan a sac, en Carles ho va arreglar sense saber què havia fet i què no. Bé, jo tampoc no li veia ni els dits quan picava, per tant, si li arriba a obrir les tripes a l’ordinador mentre l’estava manipulant, estic segura que no l’hauria ni vist.

Hores d’ara deu portar ja un parell d’hores actualitzant-se feliçment i sense cap incident i, pel que diu la pantalleta, encara li queda una hora i escaig.

Quin mot més bonic, escaig. Una estona d'aquestes, quan tingui prou temps..., hauré de mirar què significa.