Ha mort John Shepherd-Barron.
Aquest bon home, que en el moment del traspàs tenia només 84 anys, ha mort d'una curta malaltia a un hospital escocès, el Raigmore d'Inverness.
En John (anomenar les persones pel seu nom és un senyal de confiança i d'estima) va inventar el CAIXER AUTOMÀTIC, gran giny que va treure del mercat laboral un bon nombre de treballadors de banca.
També és veritat que el caixer automàtic va afavorir diversos sectors econòmics, començant per les mateixes caixes i bancs que van adoptar-lo com a fill prodigi immediatament. Les botigues van veure la llum perquè la gent podia disposar de diner fresc en qualsevol moment i van pensar que seria bo ampliar horaris, això si, amb el mateix personal amb el que comptaven. Per tant, també va ser bo per les botigues.
Tot seguit van arribar els centres comercials. Què dir dels centres comercials? Els centres comercials han representat una autèntica revolució en el nostre món supercapitalista de finals del segle XX (per cert, gran segle el XX!). Quí és que no ha passat un dia en un centre comercial? Una tarda en un centre comercial? Qui no ha comprat tot de coses superútils i supernecessàries en un centre comercial?
Em penso que no hi ha ningú amb menys de 115 anys, avui en dia, que no hagi trepitjat un centre comercial.
Aquells llums que il·luminen qualsevol racó. Aquells lavabos que solen ser més grans que un pis de tamany mitjà de qualsevol poble...aquella fastuositat...aquella majestuositat...
En un centre comercial hom té sensacions contradictòries; d'una banda hom es veu minúscul, del tamany d'una formigueta caminant en filera pels passadissos amb tot de gent que va amunt i avall en una direcció i en l'altra simultàniament i ordenadament i, de l'altra hom és capaç de sentir-se el privilegiat rei del món perquè tot és al seu abast, des de menjar, fins a roba més o menys refinada depenent del poder adquisitiu de cadascú, passant per joies, tabac, jocs de tota mena: de taula, d'ordinador, de rol, etc, mobles, electrodomèstics, eines pel jardí, cinemes, els famosos "centres d'oci" amb tot de jocs que, hores d'ara han esdevingut imprescindibles per a tota mena de famílies ocioses, restaurants (des de molt econòmics fins a una mica més cars), passadissos immensos amb terres brillants com miralls, finestrals de mitja paret que donen una profunda sensació d'amplitud, sostres a l'alçada dels núvols, ambient general asèptic, aparcaments immensos on pot deixar-se el cotxe de franc, i un llarg etcètera que fa que els centres comercials siguin uns llocs, hores d'ara, ja imprescindibles en la nostra cultura.
De tot això i de moltes coses més que m'estalvio perquè fora molt rotllo, va sentar les bases en John, el bon amic dels treballadors de banca i, posteriorment, dels súper ben pagats i súper ben tractats treballadors del comerç "al detall" en general.
Des d'aqui vull fer un petit homenatge a aquest home a qui li va ser revel·lada, al seu lavabo mentre s'alleujava els esfínters, la idea del caixer automàtic. Probablement ha traspassat orgullós i satisfet, envoltat d'aquells que l'estimaven entre els quals, molt probablement, hem de comptar els treballadors de banca i els treballadors del comerç, a banda de molta altra gent, es clar.
Descansi en pau perquè segurament va quedar-se ben descansat en sortir del lavabo aquell bon dia d'algun mes de calor d'entre els anys 1965 i 1967 del passat segle XX (gran segle, ja ho he dit!).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada