Segons la Wikipedia (mega pou de saviesa desproporcionada) el Twirling es el següent:
Segons jo que no acumulo tantiiiiisim coneixement però que vaig pertanyer en aquest meravellós món en l'època en la que a les artistes les anomenaven Majorettes, és o bé una tortura inventada pels francesos i adaptada pels americans a la qual se sotmet a les nenes contra la seva voluntat, o bé és el lloc on va a parar tota aquella gent que no té prou pasta per comprar maquillatge i necessita anar guarnida amb quilos i quilos d'una barreja espessa semblant a l'aguaplast i amb coses tan boniques com "lentejuelas y tocados", tot i que també podria ser que el twirling sigui el destí de totes aquelles artistes aquàtiques que no han reeixit com a Esthers Williams o com a Gemmes Mengual. Potser cap twirlinguera no sap nedar prou bé...
El twirling té, no ens enganyem, una càrrega important d'agressivitat. Digueu-me, si no, quantes nenes ballaires o quantes artostistes (contracció de creació meva que resulta de la unió d'artista i esportista) de sincronitzada porten un pal a la mà i el fan anar amunt i avall; ara el tiren a l'aire, ara fan filigranes, ara se'l fan passar per sota les cames, etc., i totes aquestes "evolucions" que en diuen, amb l'estat de por que es genera pel fet de no saber del cert on caurà el palet que és, creieu-me, considerable. La tensió es talla amb un ganivet de fulla no gaire fina...
Com que el meu cas va ser el primer que he esmentat, la meva germana em va extorsionar per que no s'hi volia apuntar ella tota sola, jo em vaig sentir alleujada i orgullosa de mi mateixa el dia que vaig fer un cop de puny (figurat) sobre la taula, vaig penjar el preciós vestit, les botes i el palet i em vaig dedicar a coses més plaents que a la llarga poden ser igual d'agressives o més, com ara llegir còmics i intentar oblidar l'etapa del twirling, tot alhora.
Si un dia teniu filles i no surt d'elles mateixes, feu-me el favor de no fer aparèixer un tràuma com aquest en les seves psiques. Si són les nenes les que ho demanen amb renegar d'elles, deixar-les a viure amb algun desconegut i des de llavors esborrar-les de les vostres ments, si cal, adoptant vailets ho teniu resolt. És fàcil!
2 comentaris:
Ja era hora que ens mostressis les teves intimitats i traumes infantils! Llàstima que els fidels lectors d'aquest blog des de fa tant temps (aproximadament 5 minuts) no tinguem la possibilitat de pujar fotografies, ja que com be sabràs, en tinc una d'aquesta època en la que vares patir tant.
He dicho
Ja, però com que vull conservar la meva intimitat (de moment) i com que sé que tu ets un malalt de la fotografia, m'ho pensaré i ho estudiaré per a més endavant!!!
Publica un comentari a l'entrada