Els diners no són excusa per no col·leccionar

El primer que haig de fer és posar l'enllaç i citar la font. No féssim allò tan lleig de fer passar informació per nostra quan no ho és: http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/323725-els-diners-no-son-excusa-per-no-colmleccionar-art.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mesCultura&utm_source=rss&utm_medium=mesCultura&utm_campaign=rss

De debò, no m'ho puc creure!

D'una banda perquè aquesta bona Sra. suposa que només poden col·leccionar art a preus assequibles els joves i d'això es desprèn que els que són més grans que una persona jove, o bé no tenen sensibilitat o bé l'han perduda pel fet de ser més grans que una persona jove (quina deu ser l'edat límit per ser jove? Ho preguntarem a la  Generalitat).

D'altra banda perquè aquesta bona Sra. que, i ho dic amb tot el cor a la mà sense cinisme i sense sarcasme, ho juro, no s'adona que no pas tothom viu Diagonal amunt. Per aquells qui no ho sàpiguen (perquè potser no tinguin un bon coneixement de la Capital de Catalunya, l'única ciutat que hi existeix, per tant, aquests que no en tenen coneixement deuen viure als llimbs), l'Avinguda Diagonal és una artèria de Barcelona que en temps moderns, és a dir en l'era de la industrialització, ha fet de frontera natural entre aquells que no saben què és haver de maldar per arribar al dia 20 del mes corrent amb calers a la butxaca, sense deutes i amb prou descans per poder anar a Tavertet o a algun llogarret perdut a les muntanyes o a la costa els caps de setmana, vacances a banda i els que s'han d'espavilar amb allò que sobra als bancs i als empresaris. L'exemple de la Diagonal es fa servir, principalment per això, en aquest context. Tot sigui que Diagonal amunt hi hagi gent que visqui amb 500 euros de pensió -que és la mitjana- o bé amb menys de mil de mensualitat, -que és molt habitual, més que no pas sembla- que també seria factible. També és ben cert que hi deu haver molta gent que té molts possibles Diagonal avall, segurament si, més ben dit, amb tota seguretat la hi ha, així com a la resta del país, que també té gent que l'omple.

Potser aquesta bona senyora és de Sant Ildefons, a Cornellà, de Canovelles al Vallès Oriental, de Tortosa, d'Ivars d'Urgell o bé de qualsevol altre vila o poble on els adinerats destaquen per la seva absència. Podria molt ben ser  o no ser perquè no tinc el gust de conèixer-la i per tant, no ho sé.

El que si sé és que em sembla quasi insultant que algú pugui dir que els diners no són excusa per no col·leccionar art, molt més quan tothom sap que una litografia d'un artista no consagrat no pot aconseguir-se per menys de tres o quatre-cents euros, no parlem ja d'obres d'artistes amb cert nom.

Com que a mi això de l'art contemporani més aviat sol fer-me venir basques donat que trobo que hem arribat a un punt en què ens venen gat per llebre descaradament i que, una bona part de l'art contemporani és una porqueria de proporcions descomunals que ens fan empassar tant si volem com si no volem, la veritat és que el tema del col·leccionisme no em fa ni fred ni calor. I, molt millor, perquè si m'en fes, aniria fent ratllades al terra amb les dents perquè jo, com la majoria de la gent que mou la màquina de fer calers que són les societats globalitzades -potser seria més precís de dir-ne banquitzades- necessito fins l'últim cèntim del meu sou per poder tirar endavant casa meva.

El titular de l'Avui+El Punt és tendenciós, està claríssim, de fet, és que sembla que la persona que el signa té alguna cosa personal amb aquesta Sra. perquè és de mal gust que una entrevista pugui deixar només el regust de l'última frase com a idea general quan la idea pot, molt bé, no ser aquesta. Déu meu! Estic insinuant que aquest mitjà és tendenciós? Nooooo. No se'm mal interpreti, que és molt tard i al carrer hi ha una ventada...

Fa sis minuts que Windows -beneït sigui el seu nom- ha canviat l'hora del rellotge de l'ordinador, per tant, porto un cansament acumulat de + 1 hora 6 minuts.

No m'agrada l'art contemporani, de fet, podria dir que el detesto, no pas tot el que veig o m'arriba sinó ben bé una bona part o bé la gran majoria. Trobo que hem perdut el nord i la perspectiva. Ens hem tornat sàdics, escatològics i degenerats. No dic pas que pintar núvols perfectes i angelets rodanxons fos el súmmum de la consagració i de l'elevació artística, no ho dic pas, però esquarterar animals, l'absurd del videoart abstracte i algunes bestieses similars, em fan el mateix efecte que els solos jazzístics en els quals un intèrpret pot estar-se una hora o més desenvolupant una palla mental que em fa posar els pèls de l'espinada com una cresta on és possible fer-hi lliscar una bombeta i que aquesta exploti. Aquest és l'efecte.

En fi, torno a repetir que no tinc res contra aquesta bona senyora que, finalment, expressa les seves opinions. Suposo que si la conegués em cauria molt bé perquè té cara de bona persona i, evidentment, tothom parla des del seu punt de vista, des de la seva posició al món i, de la mateixa manera, haig de conèixer i reconèixer que la meva opinió és parcial, interessada i tendenciosa com pugui ser-ne qualsevol altra i que, en definitiva, crec que aquesta notícia m'ha servit d'excusa per tornar a vomitar contra l'art contemporani, que ho és en qualsevol època, per altra banda.